Historia

Corria el 19 d’octubre de 1958. Una missa i un acte acadèmic amb la presència del bisbe auxiliar de Barcelona, Narcís Jubany, i del llavors alcalde de la ciutat, Ramon Solanich, van servir com a marc per inaugurar el primer curs del Centro Oficial del Patronato de Enseñanza Media de L’Hospitalet. Naixia el COPEM, el primer institut de la ciutat. Avui és l’IES Santa Eulàlia i arrenca el curs del cinquantenari amb 550 alumnes matriculats d’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) i de batxillerat.

Història de l'AMPA de l'IES Santa Eulàlia
Walter Garcia-Fontes
Introducció
L'any 2008 l'actual IES Santa Eulàlia fa 50 anys. Amb motiu d'aquests 50 anys sembla necesari
repassar l'història de la seva Associació de Mares i Pares d'Alumnes, que així com l'institut, ha anat
canviant de nom amb els successius canvis de nom que ha viscut l'institut durant aquestes cinc
dècades de vida. Des d'aquesta associació s'han fet infinitat d'activitats i s'han pres moltíssimes
iniciatives, sense les quals l'institut no seria el que és avui en dia, i conjuntament amb els professors
que han exercit la seva carrera docent a aquest institut durant la seva vida, l'alumnat que n'ha format
part i el personal d'administració i serveis adscrit, han conformat la comunitat educativa d'un centre
que s'ha convertit en referència la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat.
Repassem per tant aquesta història que mostra l'aportació de tants i tants voluntaris durant molts anys.
Inicis
Aquesta història s'ha elaborat en base als llibres d'actes disponibles, i el primer que hi ha comença al
novembre de 1978, per tant no es pot anar més enrere. Aquesta associació de pares i mares d'alumnes
ja existia llavors, i donat que el centre ja funcionava des dels anys 1950, segur que hi ha cròniques
interessants a fer, però no queden antecedents escrits per fer-lo (a aquest primer llibre d'actes
disponible es menciona que el secretari no ha retornat el llibre vell que estava molt deteriorat).
En aquell moment l'entitat es deia “Associació de Pares d'Alumnes de l'Institut Nacional B Mixto N. 2
de l'Hospitalet de Llobregat”, nom que l'associació va conservar oficialment fins fa ben poc quan
finalment es va actualitzar al nom actual, “Associació de Mares i Pares d'Alumnes de l'IES Santa
Eulàlia”, que ja es feia servir des de fa temps però no s'havia registrat amb el corresponent canvi
d'estatuts.
La presidència ha estat ocupada des de novembre de 1978 per les següents persones:
Període Nom
1978-1980 José Urbano Millán
1980-1982 Juan Antonio Martínez
1982-1984 José Lucas Hernández
1984-1985 José García Haya
1986-1987 Neus Pelegrí
1987-1991 Juan Martínez
1991-1995 Diego Santiesteban Paz
1995-1999 Eufemiano Chamorro Aldovica
1999-2000 Adela Losa Barrón
2000-2006 Walter García-Fontes
2006- Jesús Ruíz López
El període inicial (1978-1985)
Aquest període mostra una Associació molt activa, però amb els mateixos problemes que continuen
preocupant a l'AMPA d'avui en dia.
Situació de l'AMPA
Durant aquest any 1978, en el qual encara es vivia a Catalunya un grau de mobilització social força
important fruit de la recent recuperació de les llibertats polítiques i de la democràcia, l'AMPA gaudia
d'un alt grau de participació. Això es pot apreciar a l'acta de l'assemblea de desembre de 1978, on a
més de la Junta Directiva, hi havia 4 vocals, una delegació d'esports amb 3 vocals més, una delegació
“social consultiva” d'uns altres 3 vocals, i una delegació d'activitats “socials recreatives” amb 5 vocals
més.
Funcionament de l'AMPA
A l'assemblea general de desembre de 1978 es decideix enviar una carta el director del centre “sobre
l'estat de conservació i deficiències de l'edifici i dependències.” També es dóna lectura al Governador
Civil, l'Alcalde de l'Hospitalet de Llobregat i al Comissari de Policia “sobre el tema de les agressions
als alumnes” del centre. Això ens mostra que aquesta percepció que el clima de convivència és avui
en dia pitjor que en el passat no es correspon amb les cròniques que trobem en aquestes actes, on es
menciona de forma recurrent aquest tema.
El pressupost i l'estat de comptes s'havia de registrar en aquesta època al Govern Civil de la província
de Barcelona, tot mostrant el grau de control i repressió que hi havia sobre els moviments socials i les
associacions.
El local habitual de les activitats de l'Associació de Pares era el Centre Parroquial de Sant Isidre. Per
exemple durant aquest any 1978 l'associació va organitzar una representació teatral de l'obra de García
Lorca “La zapatera prodigiosa”. També es va organitzar a l'Aula de Cultura una jornada de poesia per
als pares i mares on es demana a alumnes seleccionats que llegeixin poesies. Aquestes activitats
culturals i d'expressió artística potser avui en dia ja ni es plantegen i no està clar si podrien atraure
gaire assistència. En canvi durant aquells anys les famílies hi assistien a aquestes activitats.
A l'assemblea ordinària del curs 1981-1982 es fa una demanda a la Regidoria del Districte demanant
la neteja i restauració de la plaça Pius XII, més vigilància de la policia i ajuda per a la nova biblioteca.
Durant el curs 1981-1982 a l'APA es comença a parlar sobre la possibilitat de muntar una cooperativa
de pares i mares d'alumnes per gestionar totes les activitats i el recolzament al centre. Aquest tema no
torna a aperèixer posteriorment, per la qual cosa es pot deduir que es va desestimar. També es
decideix proposar la creació d'una comissió conjunta amb els professors per realitzar activitats
conjuntes.
Al final del curs 1981-1982 l'APA decideix acomiadar el curs amb un berenar de germandat als quals
estaran invitats els cònjuges dels membres de la Junta Directiva per la seva paciència per permetre la
dedicació d'aquestes persones “que lluiten per un mateix fi: millorar, ajudar i defendre l'ensenyament,
educació i el futur de totes els alumnes que formen aquest institut”.
Al final del curs 1982-1983 es realitza una festa a la que assisteixen pares i mares, alumnes i
professors. Es fa un espectacle de prestidigitació. A més se li entrega una placa de record al professor
Parés que es retira com a director del centre, i s'acaba amb un ball.
L'APA decideix constituir-se com a cooperativa per a efectuar la distribució de llibres de text, i
s'acorda portar-lo endavant al curs 1983-1984.
Relació amb el professorat
Per a l'any 1979 continuava el problema de bandes que molestaven els alumnes del centre. Per
exemple el claustre de professors decideix estudiar el tema a un claustre i invitar a membres de
l'associació, amb la idea de fer una vaga del centre si no es prenen mesures per augmentar la
seguretat. L'associació decideix no secundar la vaga si no es una decisió generalitzada a nivell de tota
la ciutat.
Un altre problema que es manifesta en aquesta època és la dificultat per trobar professors per a
l'institut. Així es parla de “les vacants que es produiran com a conseqüència d'una pròxima
maternitat de dues professores de Matemàtiques”. El director consulta a la Delegació i li diuen que no
hi ha substituts, i per tant ha de fer gestions directes de contractació de persones per cobrir aquestes
places, que “en principi podrien ser dos estudiants de 5è d'Exactes. Aquesta despesa correria a
càrrec de l'Institut i l'Associació de Pares sols aportaria una quantitat simbòlica”. Com es pot
apreciar si no hi havia solucions oficials, en aquesta època la pròpia comunitat educativa del centre
resolia el problema.
Al final del curs 1978-1979, els Catedràtics d'Ensenyament Mitjà no numeraris (que no tenen plaça)
acorden una mesura de força perquè es convoquin oposicions consistent de no lliurar les notes de final
de curs de COU. L'APA ha d'anar a la inspecció per veure com es pot solucionar el problema perquè
els alumnes que acaben han de tenir aquestes notes.
A principis del curs 1979-1980 torna a plantejar-se el tema d'una possible vaga de professors no
numeraris. Es demana recolzament a les Associacions de Pares dels instituts de l'Hospitalet, i aquestes
associacions acorden que no secundaran aquesta vaga si afecta els dies de classe.
Un aspecte interessant és que el claustre de professors invitava a un membre de l'APA a assistir a les
seves reunions de claustre, a manera informativa, i aquest pare després comunicava els temes tractats a
la Junta de l'APA.
Per aquesta època es constitueix al centre un Consell Assessor de Centre, una espècie de precursor
dels Consells Escolars que apareixerien amb la LODE a partir del 1985. Aquest consell estava format
per pares. professors i alumnes.
A la primera reunió d'aquest Consell Assessor (24 d'abril de 1979) es tracten els següents temes: 1)
Disciplina negativa al centre: no hi ha acord entre els tres estaments (pares, professors i alumnes). A
judici dels pares alguns professors no es fan respectar per falta d'autoritat. 2) Agressions a alumnes
del centre, el director acorda enviar una carta al nou alcalde de l'Hospitalet sol·licitant-li una
entrevista, 3) Dimissió del Director del centre.
Posteriorment s'oficialitza aquest el consell assessor durant el curs 1979-1980 prenent el nom de
“Consell de Direcció”. La seva composició era la següent: Director, Secretari, Cap d'Estudis, un
professor numerari, un professor no numerari, delegats de cursos dels alumnes (un per curs, diürn i
nocturn, en total 8) i dos membres de l'APA. Crida l'atenció que hi havia majoria d'alumnes en aquest
consell, ja que la resta de membres sumen 7.
Al febrer de 1981 s'oficialitzen definitivament els Consells de Direcció, amb una Junta Econòmica. En
aquest Consell de Direcció hi ha la participació de 3 membres de l'APA.
A desembre de 1980 continuen les vagues del professorat, i es comenta que s'han perdut 13 dies de
classe i se li planteja al claustre de recuperar aquests dies, però no sembla que hi hagi disposició a ferho.
També es comenta que dels 6 instituts que hi ha a l'Hospitalet sols 2 fan vaga.
Per a l'assemblea ordinària es busquen diversos locals, sent el més habitual el de la Parròquia de Sant
Isidre, però també s'han utilitzat el de la Cooperativa del Carrer Buenos Aires. L'assistència mínima
era de 80 o 90 persones, i per tant no es podien celebrar directament a l'institut.
A principis de 1981 també hi ha una reunió dels claustre, a la qual l'APA hi assisteix com a oient, en la
qual es discuteix sobre la figura de la direcció de centre. En aquells moments hi havia un Cos de
Directors, anomenats directament pel Ministeri d'Educació, que provenia de l'època pre-democràtica
en la qual la funció de la direcció era també la de vigilar que es respectessin els “principios del
Régimen”. Segons informen els assistents de l'APA a aquesta reunió, les “conclusions que vam treure
d'aquesta reunió són que en principi el professorat no està d'acord amb què el Director sigui designat
per l'Administració. En quant a la seva opinió sobre les qualitats que s'han de reunir per a aquest
càrrec, hi ha hagut una mica de confusió, expressant-se únicament amb claredat que el citat càrrec
hauria de ser ostentat per una persona del propi centre, o sigui un `company'”.
A final del curs 1981 es comenta que per primer cop a la reunió de Claustre del centre els pares i
mares assistents, així com els alumnes, han estat invitats a “abandonar la sala”, malgrat haver estat
invitats a assistir. Posteriorment es reben unes disculpes a l'APA per part de la direcció sobre aquest
assumpte, però no queda clar si és una decisió de tot el claustre o la demanda personal d'alguns
professors.
A l'assemblea ordinària del curs 1981-1982 es presenta la nova direcció del centre, la primera en la
qual l'equip de direcció ha estat escollit pel propi Claustre de Professors. Tot l'equip directiu assisteix
a l'assemblea.
Durant aquest curs 1981-1982, a l'APA li preocupa que constantment li arriben demandes dels
professors de noves sortides, excursions, despeses no previstes, etc. i es demana més planificació per
poder preveure millor les despeses.
Hi ha queixes també sobre el problema continuat de faltes d'assistència de professors i d'endarreriment
en la correcció i lliurament d'exàmens. També es comenten els problemes de puntualitat d'alguns
professors.
Durant el curs 1983-1984 l'APA també ha de demanar informació sobre diverses expulsions
d'alumnes, i també corre el rumor que la biblioteca es tancarà per falta de pressupost.
Relació amb els estudiants
Al març de 1979 es fa una vaga d'estudiants “motivada pels nous plans que proposen els rectorats de
les universitats, que contemplen nous horaris de tarda i nit a les universitats així com la selectivitat”.
A principi de 1980 continua el tema de la constant mobilització, i la junta decideix unificar criteris al
respecte. Per exemple es diu el següent: “... els motius de les contínues vagues i de la qual patim en
particular actualment amb la denominació de 'lluita antifascista' , arribant a les conclusions: poques
ganes de treballar per part d'alumnes i professors (1 vot) i que una minoria de tipus politizat domina
sobre tothom (6 vots) i s'apunten les solucions següents: si la vaga es perllonga durant 2 dies més,
intentar conèixer i promoure l'expulsió temporal dels promotors; veure la postura dels altres instituts;
formar una comissió amb el cap d'estudis i la direcció i els delegats de classe dels alumnes per
tractar-lo; com a últim recurs intentar comunicar-nos directament amb els pares perquè imparteixin
individualment la seva autoritat”.
A l'assembla general ordinària de març de 1981 es discuteix si els alumnes tenen dret a decidir fer
vaga. Els pares i mares presents tenen opinions diverses, incidint sobre el grau de maduresa dels
alumnes.
Per últim un altre punt que es discuteix és si els alumnes porten massa treball per a casa. Hi ha també
posicions diverses, i els professors assistents a l'assemblea de l'APA (a totes les assemblees de l'APA
hi havia almenys el director o directora i alguns professors més) insisteixen que els alumnes han de
treballar cada dia entre una hora i dues hores més a part de l'assistència a classe.
També és interessant la presència d'alumnes de nocturn, que pregunten que ja que paguen la quota i
són majors d'edat si també poden votar. La junta de l'APA consulta els estatuts i indica que poden ser
socis de l'APA els pares i mares o tutors d'alumnes, o qui tingui la pàtria potestat, però no els alumnes
directament, però que si volen que se'ls torni la quota que poden passar a parlar amb l'APA la setmana
posterior. A més els aclareix que la quota els dóna dret a descomptes als llibres de text i a participar
de totes aquelles activitats organitzades i subvencionades per l'APA. L'APA comptava durant aquest
curs amb uns 1000 socis (actualment són poc més de 200).
A mitjan d'aquest curs 1982-1983 també comencen a demanar els alumnes de nocturn detalls sobre
l'ús de les quotes que aporten a l'APA i en el seu cas la seva devolució. L'APA acorda tornar a aquests
alumnes les quotes aportades.
Durant aquest curs 1982-1983 es comença a preparar una revista de l'institut, i l'APA dóna un
recolzament econòmic, però controlant els continguts, i per exemple demanant que s'eliminés una
columna que es va considerar ofensiva. Al principi s'havia acordat que el títol de la revista fos
“COPEM” però finalment la revista surt a la llum amb el títol de “Joventut”, i l'APA expressa el seu
desacord amb el canvi de títol.
Activitats culturals
L'Aula de Cultura organitzada per l'Associació a mitjans de 1979 mostra una gran activitat. Per
exemple, aquest és el programa que es proposa per al març-abril de 1979:
16 de març – Taula rodona sobre el tema “delinqüència juvenil”
23 de març – Taula rodona sobre “perspectiva de l'ensenyament a Santa Eulàlia”
24 de març – Parròquia de Sant Isidre: concert de l'orquestra “Solistes de Catalunya”
7 d'abril – concert a càrrec de la coral Xalesta de l'Hospitalet
19 d'abril – recital a càrrec del poeta del barri Jaume d'Urgell
També surt aquest curs el tema de l'inici de la recuperació del català com a llengua d'ensenyament. Per
exemple a l'assemblea general hi ha una pregunta sobre un professor de matemàtiques de primer que
fa les classes en català però que hi ha alumnes que encara l'estan aprenent. Hi ha queixes dels pares
també a causa de l'elevat absentisme laboral dels professors, cosa que la direcció es compromet a
portar a l'Inspecció, però que diu que és de difícil solució perquè no hi ha suficients substituts per
cobrir les baixes per malaltia.
Obres al centre
A principis de 1980 es parla també de les obres d'ampliació que s'estan fent a l'institut i de la lentitud
d'aquestes obres. Es comenta també el fred que fa a moltes classes, cosa que s'intenta solucionar amb
estufes.
A l'assemblea general ordinària de l'APA de març de 1981, es comenta que les obres de l'institut han
quedat inacabades, per exemple no s'ha pintat la part antiga. El director del centre, Sr. Alberich,
comenta que s'ha exhaurit el pressupost i que no s'ha confirmat que es disposi de més fons per
continuar. De totes maneres s'amplia la capacitat del centre, que fins llavors sols podia admetre uns 60
alumnes a 1er de BUP, passant a una capacitat de 200 alumnes de 1er de BUP.
Sobre les obres es continua parlant fins al final d'aquest curs 1980-1981, i fins i tot va una comissió de
pares i mares a Madrid a demanar al Ministeri d'Educació que aporti els recursos per acabar les obres.
A més l'APA fa un préstec de 500.000 pessetes per arreglar la part antiga de l'institut, cosa que no
estava inclosa a les obres d'ampliació.
Aportacions extraordinàries de l'AMPA al centre
A principis del curs 1981-1982 l'APA fa una aportació de 500.000 pessetes per l'adquisició de llibres
per la nova Biblioteca, i també col·labora amb 175.000 pessetes per a la restauració de la fatxada de
l'institut, ja que els fons assignats per l'ajuntament no cobreixen tot el pressupost.
Al final del curs 1982 també es produeix una fricció amb la direcció del Centre, perquè s'exigeix el
pagament de 500 pessetes a cada família per rebre les notes del curs. A l'assemblea ordinària que obre
el curs 1982-1983 el Director explica els motius, però els pares i mares no queden convençuts que hagi
estat una mesura adequada.
A l'assemblea ordinària del curs 1983-1984 es planteja el tema de si s'ha d'invertir més pressupost en
activitats culturals o esportives, sent la impressió que no hi ha prou desenvolupament d'activitats
culturals. A més es planteja el tema de què la biblioteca es sustentada exclusivament amb aportacions
de l'APA, però els professors presents expressen que no hi ha cap ajut oficial per mantenir la
biblioteca i per tant ha de continuar així.
Participació en el procés d'admissió d'alumnes
A final del curs 1978-1979 hi ha una reunió d'APA de secundària de l'Hospitalet i es determina que hi
falten entre 400 i 500 places de primer de BUP a la ciutat. Es decideix enviar una delegació de
directors i membres d'APA a parlar amb la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat i es diu que
s'obrirà el 6è institut de l'Hospitalet per cobrir la zona de Collblanc, Torrassa i Florida.
El procés d'inscripció i noves places es portava directament des de l'Ajuntament amb presència de les
associacions de pares dels instituts de la ciutat. A principis de 1979 hi havia a l'Hospitalet 4 instituts i
s'havia decidit obrir el cinquè a Can Buixeres, comparem això amb els actuals 14 instituts que
imparteixen ensenyaments secundaris a l'Hospitalet.
Per al curs 1982-1983, la baremació dels alumnes de cara a l'admissió al centre es decideix en base als
següents criteris, sent els dos primers prioritaris:
1er – Fills de funcionaris
2on – Germans al centre
3er – Manca de pare o de mar – 10 punts
4rt – Família nombrosa – 9 punts
5è – Disminució pròpia o de membre de la família – 6 punts
6è – Fill pensionista – 4 punts
7è – Carnet d'atur – 5 punts
8è – Germà d'antic alumne – 3 punts
9è – Nombre de fills – 3 fills = 2 punts, 2 fills = 1 punt, 1 fill = 0,5 punts
10è – Excel·lent = 0,75 punts, Notable = 0,50 punts, Bé = 0,25 punts
Es preveu a tot l'Hospitalet una demanda de 1250 alumnes i un dèficit de 220.
El curs 1983-1984 es fa una reunió d'APA de la ciutat i es planteja que hi ha un excés d'alumnes per
classe i que es necessita urgentment un 6è institut a l'Hospitalet. A més es considera que no hi ha una
orientació adequada perquè els alumnes s'orientin respecte de la formació professional.
Període 1984-1985
A l'assemblea ordinària del curs 1984-1985 ja s'expressa que l'assistència és entre 40 i 50 persones. A
més el curs anterior el president de l'APA no ha pogut exercir les seves funcions per la qual cosa
l'APA ha estat tot el curs amb un president en funcions. També s'informa que el centre ha començat a
cobrar 200 pessetes per ús i gaudi de la biblioteca, i que els recursos de l'APA comencen a disminuir
perquè hi ha menys associats.
El curs 1984-1985 comença el 15 d'octubre a tot l'Hospitalet per problemes de matrícula i
d'incorporació de tots els alumnes, quan en general la data oficial d'inici de curs és l'1 d'octubre.
També es comença a demanar a l'assemblea que surtin nous pares i mares per actuar com a membres
actius de la Junta de l'entitat, perquè els recursos humans cada cop són menors.
Al final d'aquest curs 1984-1985 se celebra a l'institut una assemblea d'APA del Baix Llobregat i
s'acorda treure un manifest reclamant la millora a l'ensenyament secundari per part de tots els delegats
de les APA assistents.
L'Assemblea ordinària del curs 1986-1987 mostra una assistència una mica millor, estimada en unes
85 persones. La direcció del centre comenta la posta en marxa de la LODE, nova llei que crea els
Consells Escolars de Centre.
També comença a funcionar una “Escola de Pares”, que comença com una iniciativa d'un pare
associat a l'APA que és psicòleg.
Al curs 1987-1988 un assistent a l'assemblea torna a qüestionar les aportacions que fan els pares al
funcionament de la biblioteca, i també que tots els alumnes es beneficiïn de les aportacions dels socis
de l'APA. Això porta a què durant aquest curs 1987-1988 no es cobrin quotes de l'APA, i l'únic ingrés
que té l'APA és una aportació de la Caixa de Catalunya. A les assemblees hi assisteix un delegat de la
Federació d'APA de l'Hospitalet, que durant aquella època funcionava a nivell local.
A l'assemblea del curs 1989-1990 es discuteix la possibilitat de cobrar obligatòriament la quota de
l'APA i tant la direcció com la Junta Directiva diu que no és possible, que l'associació a l'APA és
voluntària.
Es continua comentant el tema de les faltes d'assistència de professors a les classes i la direcció
comenta a l'APA que no és possible cobrir aquestes faltes per manca de substituts. Aquest tema
continua sent recorrent a totes les assemblees de l'APA. Aquest tema torna a sortir a l'assemblea del
curs 1990-1991, i es comenta que hi ha molts alumnes que estan al carrer quan no tenen classe. La
direcció comenta que les sortides al carrer no estan autoritzades i que els alumnes que no tenen classe
tenen l'obligació d'anar a la biblioteca per avançar feina per a altres classes.
Durant l'assemblea 1991-1992 es comenta que hi havia aluminosi a algunes bigues de l'edifici, però
que han estat substituïdes durant els mesos de juliol, agost i setembre.
Al curs 1995-1996, l'assemblea de l'APA decideix apujar la quota a 1.500 pessetes. Es comenta la
baixa participació, tot i que la junta de l'APA acaba formada per 10 persones. L'APA continua
aportant els seus romanents per a diverses necessitats del centre, especialment per a la biblioteca i per
a dotació d'informàtica.
A l'assemblea 1996-1997 la direcció del centre demana que s'ajudi a les activitats extraescolars
mitjançant la contractació de monitors i monitores. Els assistents a l'assemblea comenten que no tots
els alumnes fan aquestes activitats i que haurien de ser els pares dels alumnes assistents qui
col·laboressin perquè es faci l'activitat. Un assistent suggereix demanar objectors de consciència
perquè s'encarreguin del monitoratge i es planteja estudiar la proposta.
Durant aquests cursos comença a funcionar l'Educació Secundària Obligatòria, que s'havia
implementat després de la LOGSE, tot i que conviuen encara cursos de BUP i de COU amb els
alumnes de 12 anys que comencen a arribar al centre.
A l'assemblea del curs 1997-1998 s'intenta que pares i mares de 1er d'ESO s'apuntin com a voluntaris
actius de l'APA i s'aconsegueix que dos ho facin. També es continua comentant el tema de falta
d'assistència de professors, i es comenta que es un problema que sempre ha existit i que el centre poc
pot fer per solucionar-lo. També es comenta que les classes estan molt deteriorades i que
l'administració s'hauria de fer càrrec de la seva restauració. A l'assemblea hi assisteixen 32 pares i
mares, i a la del curs 1999-2000 hi assisteixen 30 pares.
Període recent
A l'assemblea del curs 1999-2000 es torna a comentar el problema de la seguretat a l'entrada i sortida
de l'institut ja que hi ha grups de persones a la plaça que intimiden els alumnes. La junta de l'APA
queda composada per únicament tres persones per manca de participació.
L'AMPA també es federa a la Federació de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya (FaPaC) i comença
a establir una comunicació amb aquesta federació per tal de rebre l'assessorament i el suport en el seu
funcionament.
L'assemblea del curs 2000-2001 es fa al mes de maig amb una assistència de 20 persones i es torna a
comentar el tema de la seguretat a la porta de l'institut. S'acorda aproar un nou sistema de distribució
de llibres de text prèvia reserva a principi de curs. S'aprova també augmentar les quotes a 2.500
pessetes per família, per donar és possibilitats a l'AMPA de generar activitats.
L'assemblea del curs 2001-2002 es fa amb una assistència de 8 persones. L'equip directiu del centre
comenta l'activitat de teatre i diversos intercanvis que es fan amb altres països europeus. Es comenta
a l'assemblea el problema que va haver-hi el curs anterior amb la distribució de llibres de text, perquè
l'empresa escollida va fer fallida a inici de curs i va deixar sense distribuir els llibres tot i que havien
estat pagats per les famílies. Això va comportar haver de retornar els diners aportats i que cada família
busqués els llibres de text pel seu compte, cosa que va comportar que fins a finals del mes de
novembre molts alumnes no comptessin amb el llibre de text corresponent. Es demanen nous
voluntaris però cap dels assistents s'ofereix i la junta de l'APA queda en suspens amb únicament dos
membres. Per al curs següent la situació no és gaire millor, sols s'ha aconsegueix que la junta passi a
estar formada per 3 persones en comptes de 2. Al curs 2003-2004 es torna a estar sota mínims amb
únicament 2 pares participant a la junta. Es decideix fer unes dessuadores amb un logotip sobre
l'institut per ajudar a subvencionar les sortides complementàries i de crèdit de síntesi. La participació
es revifa una miqueta per al curs 2004-2005, amb l'assistència de 32 persones. Això permet formar
una junta de 5 persones. S'aprova estudiar la possibilitat de posar taquilles per als alumnes.
El curs 2006-2007 l'AMPA queda en una situació límit perquè no surten més voluntaris. El president
actual porta 7 anys al càrrec i planteja que no és adequat que continuï. Altres membres de la Junta
plantegen la seva disposició a assumir més responsabilitat però sols si hi ha més voluntaris. En no
sortir cap a l'assemblea, i després d'enviar diverses cartes reclamant-lo a tots els associats, es decideix
deixar en suspens l'associació amb una junta en funcions per mantenir un funcionament mínim i no
cobrar quotes fins que no s'aclareixi la situació. Finalment al mes de novembre després de diverses
crides addicionals s'aconsegueix constituir una nova junta 12 participants.
Això permet finalment actualitzar els Estatuts de l'associació que encara eren els originals.
Epíleg
Aquesta és una cronologia de pràcticament 30 anys d'història d'una de les tantes AMPA que treballen al
sistema educatiu català.
Mostra la dedicació, activitats i lluites, així com les preocupacions, de molts pares i mares preocupats
per l'educació dels seus fills i amb la voluntat d'aportar part del seu temps pel bon funcoinament del seu
centre educatiu.
Els problemes i temes durant aquests 30 anys són molt semblants, canviant únicament per l'entorn
social en el qual ha tocat viure a cadascú.
Esperem que dins d'uns altres 50 anys es pugui fer una altra crònica com aquesta i que s'hagin trobat
durant aquest temps pares i mares participatius que hagin continuat treballant pel seu centre educatiu.